dimecres, 30 de gener del 2013
dimecres, 17 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
dilluns, 3 de setembre del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
Cant d'albades
El cant d'albades (pronunciat popularment "d'albaes") és una variant del Cant valencià d'estil.
El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint(però no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals. El motiu que hom ho anomeni "cant d'albaes" rau en què se sol interpretar a l'alba (aproximadament a les tres de la matinada). Se sobreentén que les raons per les quals es canta a altes hores de la matinada és que les lletres solen ser crítiques vers els polítics, figures institucionals o rellevants de la població. Els "versaors" i els "cantaors", aprofiten les avançades hores de la nit i de la festa, per a dir quatre veritats mig de veres, mig en broma, que no podrien dir-se d'altra forma (de manera semblant a les falles). Una altra raó es que les albades també es un cant de ronda que els fadrins canten a les xiques. Forma part del cant d'albades que es piquin els "cantaors" participants; així, no sols tendeixen a intentar exhibir-hi una millor veu i major gràcia que el contrincant, sinó que la picada o "pique" pot donar-se entre ells a propòsit quan d'un tema en concret, un "cantaor" respon a l'altre. En aquest cas és fonamental la rapidesa i l'enginy per part del "cantaors" i "versaors".
El cant d'albades es troba especialment viu actualment a la Fira de Xàtiva i a les festes d'altres pobles de la comarca de La Costera, pero el trobem present tradicionalment a gran part de les comarques valencianes. Una altra presència de les albades no molt coneguda es a les festes de Peníscola (molt al nord del territori del cant d'estil).
dijous, 8 de març del 2012
Història del 8 de març
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2na Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)