De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop de l'any 40000 aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Bellús), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). De l'Època Antiga, es considera el País Valencià com a bressol de la civilització ibera. Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té el seu origen en les poblacions indígenes de l'Edat del Bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb el seu esplendor prop del segle V aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.
Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat del qual fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principis del segle III aC, no va acabar amb la cultura ibèrica, perquè encara trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle I d. C. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de Colònia Valentia Edetanorum (València) a l'any 158 aC i de Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle I aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.