Conte del Carnestoltes i la Vella Quaresma

Carnestoltes quinze voltes

Cançó de Carnestoltes

Història del Carnestoltes.

El Carnestoltes hui en dia és una festivitat on tot el món s'ho passa bé, organitza balls, jocs i tot tipus d'activitats relacionades amb aquesta festa. Si busquem a l'enciclopèdia la paraula CARNESTOLTES, la trobarem explicada com un període de divertiments públics que precedeix l'època d'austeritat i penitència de la Quaresma. Antigament i també en l'actualitat durant aquestes festes la gent es disfressa, i abans i potser encara en pobles molt remots quan algú veia pels carrers a una persona que no anava disfressada l'empaitaven amb una granera, l'enfangaven, li llençaven serradures i cendra per tal d'embrutar-lo i quedar d'alguna manera disfressat. És per això que durant aquests dies les persones no partidàries del Carnestoltes procuraven quedar-se a casa i no voltar pels carrers, esperant l'arribada de la Quaresma. També abans es reunia tot el poble en una plaça i pujant a sobre d'una tribuna començaven a fer crítiques d'allò que els desagradava, podien dir qualsevol cosa, i tot el món tenia dret a fer-ho, això sí, ho feien amb una màscara per no ser reconeguts i no tenir problemes.

El Carnestoltes prové d'èpoques molt antigues, èpoques en què la natura es mostrava més hostil. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc. És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel·lebracions.

Tot i així, no es sap ben bé l'origen del Carnestoltes, es sap que organitzaven gresques i balls i moltes bromes, però a mesura que passava el temps s'anaven creant problemes. Al 1616 practicaven famoses festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment. És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil. Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu. Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina. Ara és quan el carnestoltes poc a poc torna a prendre forma, però ja no és el mateix, ja no es viu tan intensament com es feia abans. Tot i així segueix sent una de les festes preferides de tots els infants.

Vídeo sobre la colombicultura

Colombicultura

La colombicultura és una pràctica estesa per quasi la totalitat de la Comunitat Valenciana, sobretot zona del litoral, on la criança de coloms de raça esdevé la seua característica més rellevant.

La pràctica més habitual s'anomena Solta i consisteix en alliberar una femella seguida d'un nombre indeterminat de coloms mascles, segons l'ocasió, perquè competeixquen amb la finalitat de portar-la al mateix colomer. El colombaire, nom amb que s'anomena a l'amo del colom, que així ho veu realitzat guanya la prova. És costum fer apostes i seguir els moviments dels coloms bé desplaçant-se sobre el terreny o bé amb l'ús de prismàtics. L'espai de la Solta sol ser a les afores del poble, sovint pobles xicotets, i això permet que els coloms volen tant pels principals edificis del municipi com entre la naturalesa que l'envolta, normalment camps de taronja.