dissabte, 31 de desembre del 2011
dilluns, 26 de desembre del 2011
dissabte, 24 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
L'arbre de nadal
Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l'arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.
Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l'arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, símbol de l'amor perenne de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.
dimecres, 21 de desembre del 2011
dimarts, 20 de desembre del 2011
dilluns, 19 de desembre del 2011
El Nadal
El Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). L’Església Ortodoxa , en canvi, el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.
Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En valencià, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".
dimarts, 6 de desembre del 2011
dissabte, 3 de desembre del 2011
Les parts d'un trinquet
A.- La corda
B.- La pedra
C.- El dau (és el quadre del terra)
D.- Galeria del dau
E.- L'escala
F.- La llotgeta (Baix d'aquesta llotgeta i al costat de la porta, tenim la llotgeta de baix)
G.- La línia de ferida
H.- La galeria llarga
I.- La galeria del rest
A part, hi ha tres parts més que hem de conèixer,
1.- el tamborí, que és una mena d'obra feta de rajoles que estan posades entre la canxa i el frontó de forma que mata l'angle que deuria haver.
2.- la careta, que és la paret del primer escaló.
3.- el bolinxó, que és la pareteta que protegeix als aficionats que estan a la galotxeta de baix.
B.- La pedra
C.- El dau (és el quadre del terra)
D.- Galeria del dau
E.- L'escala
F.- La llotgeta (Baix d'aquesta llotgeta i al costat de la porta, tenim la llotgeta de baix)
G.- La línia de ferida
H.- La galeria llarga
I.- La galeria del rest
A part, hi ha tres parts més que hem de conèixer,
1.- el tamborí, que és una mena d'obra feta de rajoles que estan posades entre la canxa i el frontó de forma que mata l'angle que deuria haver.
2.- la careta, que és la paret del primer escaló.
3.- el bolinxó, que és la pareteta que protegeix als aficionats que estan a la galotxeta de baix.
divendres, 2 de desembre del 2011
dijous, 1 de desembre del 2011
Modalitats de la Pilota Valenciana
Estil directe
En l'estil directe els equips estan encarats i s'han d'enviar la pilota d'una meitat del camp a l'altra. Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:
- Escala i corda: Practicada en els trinquets amb una corda de vora 2 m al mig de la canxa que separa els dos camps i per damunt de la qual ha de passar la pilota, i que li dona una especial dificultat tècnica. Juntament al Raspall, compta amb jugadors professionals.
- Galotxa: Similar a l'escala i corda però jugant-se al carrer (natural o artificial).
- Galotxetes: Aquesta modalitat es juga en la galotxeta, una xicoteta canxa entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, aconseguint-se un 'quinze' cada volta que la pilota del rival toca o no aconsegueix passar la corda o s'introdueix la pilota en un dels caixons (forats als cantons de la galotxeta) del rival.
- Llargues: Sembla que és la modalitat més antiga, es juga al carrer, i té com a característica (que les altres modalitats han perdut) l'existència de les ratlles, una mena de meitat del camp mòbil. Té variants com la Palma i la Perxa. Per ser la més propera a l'origen comú ha servit de base per reglamentar el Joc internacional dels Campionats Internacionals de Pilota.
- Pilota blanca: Modalitat practicada a l'Horta Nord, avui en dia reivindicada per les Falles de València.
- Pilota grossa: Modalitat només jugada a l'Abdet i a Parcent, precursora de les Galotxetes. Consisteix en jugar a les Llargues en un trinquet.
- Raspall: És l'altra modalitat, a més de l'Escala i corda, que compta amb jugadors professionals. Es juga en trinquet o al carrer, i el nom ve del fet que el pilotari ha de raspar el terra amb la mà per tornar la pilota, per què sovint hi va rodant. És la modalitat més dura físicament.
Estil indirecte
En l'estil indirecte els dos equips comparteixen canxa i s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), anomenat frontó. Després que la pilota rebote li toca a l'equip contrari.
Per ordre alfabètic, les modalitats reconegudes per la Federació de Pilota Valenciana són:
- Frare: Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar aquesta en el frontis per damunt de una ratlla situada a una alçada de 90 cm i botant dintre dels límits establerts en la canxa. Aquesta modalitat compta amb unes regles similars a les del Frontó, però en una canxa lleugerament diferent: dimensions un poc menors i amb dos bisells, coneguts com frares en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.
- Frontó: Aquesta modalitat es diferencia del frontó basc en les dimensions (més curtes) de la canxa i les característiques de la pilota (més ràpida).
dimecres, 30 de novembre del 2011
Llocs per a jugar a Pilota Valenciana
Cada modalitat de pilota valenciana té una canxa de joc determinada o preferida:
- Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trànsit es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel qual alguns pobles han construït carrers artificials que imiten els detalls dels autèntics, tals com finestres, balcons o portes. És molt prestigiat el Carrer de pilota de Meliana. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.
- Frare: És un frontó de 30 m de llargària per 8 m d'amplària tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a ambdós cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.
- Frontó: La canxa del frontó consisteix en 3 parets: Un frontó de 9 d'ample per 10 d'alçària, una muralla de la mateixa alçaria que el frontó i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mínim. El costat de la dreta està obert per permetre situar al públic. Està guanyant popularitat en els últims temps a causa de la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al frontó basc però amb una llargària menor.
- Galotxeta: Només a la comarca del Vinalopó Mitjà trobarem aquest recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.
- Trinquet: És un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dos muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el públic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja són esmentats a la València del segle XV, i el més antic dempeus és el Trinquet de l'Abdet, del segle XVIII. Un dels més prestigiosos és el Trinquet de Pelayo (a València).
dimarts, 29 de novembre del 2011
dilluns, 28 de novembre del 2011
Joc de Pilota Valenciana
La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton de la Comunitat Valenciana. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.
Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen.
Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).
diumenge, 27 de novembre del 2011
divendres, 25 de novembre del 2011
Violència de gènere
Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. Aquesta definició prové de la Declaració per l'eliminació de la violència contra les dones, feta per l'Assemblea General de l'ONU el 20 de desembre de 1993.
La violència contra les dones, pot ser exercida segons la ONU per atacants de qualsevol gènere, membres de la família o el mateix Estat, la principal característica d'aquest fet és que la víctima ho és únicament per la seva condició sexual. Actualment es tracta d'un tema de tractament prioritari en l'agenda política i social de la majoria de països desenvolupats. El 25 de novembre ha estat designat com el Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones.
El terme violència contra les dones s'utilitza, sovint i per influència del terme en anglès, com a sinònim dels termes violència de gènere o violència domèstica. Malgrat que els conceptes poden tenir similituds i coincidir en alguns casos, la violència domèstica és aquella que s'exerceix dins de l'àmbit familiar, sovint dins mateix de la família nuclear, quan una dona és maltractada o assetjada per la seva parella. D'aquest tipus de violència també en poden ser víctimes els homes, i poden tenir lloc en relacions homosexuals o heterosexuals, d'aquí que sovint no siguin conceptes plenament equiparables. Cal assenyalar, que a nivell legislatiu de Catalunya, la llei 5/2008 de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista planteja una ampliació del terme violència masclista.
Entre els actes i accions que es consideren violència contra les dones i que tenen com a resultat dany o sofriment per a la dona en serien l'abús, l'abús sexual, l'agressió sexual, l'assetjament sexual, la violència obstètrica, el maltractament, la violència domèstica, (també anomenada familiar),la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i la prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, les pràctiques tradicionals perjudicials per la salut de nenes i dones, la violació i el feminicidi.
La majoria d'aquestes pràctiques estan tipificades penalment, i moltes d'elles constitueixen delictes contra la llibertat sexual, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social.
dijous, 24 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
Història de la CV (edat moderna i contemporània)
Després del prestigi econòmic, social i cultural al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó al segle XV, el regne es veu sotmés a una pressió cada vegada més creixent del centralisme castellà. Després de diversos conflictes socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb què es desmantella el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies. Durant el segle XIX el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del raïm, l'arròs, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la indústria el situarà en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República Espanyola i després d'un període de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transició Espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administració.
dimarts, 22 de novembre del 2011
Història de la CV (edat mitjana)
Després de la desintegració de l'imperi romà, des de principis del segle VII fins les primeries del VIII gran part del territori estigué subjecte al regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de Dènia fins a Cartagena estigué sota dominació de Bizanci primer, i del Regne de Tudmir després amb centre a Oriola. El pacte d'Abd al-Aziz amb Tudmir en l'any 713 permeté l'entrada dels àrabs a la Península, amb la qual hi comença una de les etapes més importants del País Valencià, l'època de l'al-Àndalus. Malgrat que aquesta època encara no està suficientment estudiada i constitueix un dels períodes més foscs de la Història del País Valencià, és generalment acceptada la importància de la influència de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del Xarq al-Àndalus un dels indrets més cults d'Europa.
No obstant això, l'origen directe i més remot de País Valencià d'hui dia és principalment vinculat amb la fundació del Regne de València, de caràcter feudal: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes taifa de Balansiya, Dénia, i Múrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població tagarina, inicialment majoritària, es feren repoblacions amb colons cristians d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les Corts Valencianes. A l'any 1304 el Regne s'estén fins a Oriola per la Sentència de Torrelles, i ja estava proveït d'un estatus políticament independent amb els Furs de València des de l'any 1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona d'Aragó.
dilluns, 21 de novembre del 2011
Història de la CV (edat antiga)
De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop de l'any 40000 aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Bellús), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). De l'Època Antiga, es considera el País Valencià com a bressol de la civilització ibera. Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té el seu origen en les poblacions indígenes de l'Edat del Bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb el seu esplendor prop del segle V aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.
Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat del qual fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principis del segle III aC, no va acabar amb la cultura ibèrica, perquè encara trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle I d. C. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de Colònia Valentia Edetanorum (València) a l'any 158 aC i de Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle I aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.
diumenge, 20 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
divendres, 18 de novembre del 2011
dijous, 17 de novembre del 2011
Els personatges d'una agressió
Has presenciat alguna vegada una agressió? Com t'has comportat en aquesta situació? Quin paper has jugat? Fes aquesta activitat i demostra que saps comportar-te correctament.
dimecres, 16 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
dissabte, 12 de novembre del 2011
divendres, 11 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
dimecres, 9 de novembre del 2011
Els perills d'Internet
Coneixes realment INTERNET? La xarxa és una ferramenta molt útil, sempre que s'utilitze correctament. Aquest vídeo advertix sobre els perills d'INTERNET i com s´ha d'utilitzar d'una manera útil i responsable.
dimarts, 1 de novembre del 2011
Dites de Tots Sants
RECULL DE DITES DEL DIA DE TOTS SANTS
Entre Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran prou mal.
pluja i vent faran prou mal.
El raïm penjat fins a Tots Sants,
s’ha de menjar de dos en dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.
s’ha de menjar de dos en dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.
Per Tots sants,
capes i mocadors grans.
capes i mocadors grans.
De Tots-sants fins a Nadal,
el flequer perd son cabal.
el flequer perd son cabal.
Sagnies per Tots-sants,
salut per tot l’ any.
salut per tot l’ any.
Per Tots-sants,
ni llentrisca ni glans.
ni llentrisca ni glans.
Per Tots-sants i pels Morts,
si sembres blat
colliràs escardots.
si sembres blat
colliràs escardots.
Per Tots-sants, les olives a les mans.
Per Tots Sants,
castanyes, i cargols amb banyes.
castanyes, i cargols amb banyes.
De Tots sants a Sant Martí,
onze dies i un matí.
onze dies i un matí.
Per Tots sants,
els camps verds
i els cims blancs.
els camps verds
i els cims blancs.
Per Tots sants,
desa el vano i treu els guants.
desa el vano i treu els guants.
Per Tots-sants,
caçador, plega els rams.
caçador, plega els rams.
Per Tots-sants,
tots els vins són sans.
tots els vins són sans.
De Tots-sants a Nadal,
l’ hivern cabal;
de Nadal enllà,
comença a baixar.
l’ hivern cabal;
de Nadal enllà,
comença a baixar.
Per Tots sants,
quinze ençà, quinze enllà,
la flor de sembrar,
i si pot ser els d’ aquí,
no esperis els d’allà.
quinze ençà, quinze enllà,
la flor de sembrar,
i si pot ser els d’ aquí,
no esperis els d’allà.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Halloween
El mot Halloween fa referència a la festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que tan ràpidament s'han estès per tot el món i, en especial, pels països anglosaxons.
Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gal·lesa "Samhain" literalment vol dir "final de l'estiu". El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.
Amb l'arribada del Cristianisme s'establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: "vigília del Dia de Tots Sants", ja que hallow és un mot que en anglès antic significa "sant" o "sagrat" i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic khailag), d'on va sortir la paraula Halloween.
Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d'aquí, la tradició es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
La web del rei Jaume I
Entra a la web del rei Jaume I i coneix la seua història. A més a més trobaràs cançons, jocs, etc.
Història del 9 d'Octubre
Conèixes la història del 9 d'Octubre? Llig per què, aquest és el dia de la nostra comunitat.
dijous, 8 de setembre del 2011
dilluns, 5 de setembre del 2011
Blog d'Anglés
El blog d'Anglés del centre és ENGLISH KIDS FUN. Hi ha un accés directe permanent baix la capçalera del blog.
Es pot accedir a ell mitjançant el link ENGLISH KIDS FUN o en http://englishkidsfun.blogspot.com.
dissabte, 3 de setembre del 2011
Activitats
Totes les activitats del blog seran publicades pels mestres del centre, així que aquestes tindran un contingut merament educatiu i estaran relacionades amb la temàtica de les assignatures impartides a l'escola.
Les activitats estaran classificades per cursos, assignatures i unitats, per a que cada alumne siga sabedor de quina activitat és adient.
divendres, 2 de setembre del 2011
Requisits del sistema
Per poder utilitzar el blog de forma correcta i no tindre cap problema a l'hora de visualitzar i fer les activitats, convé tindre instal·lats a l'ordinador els següents programes. Si no els teniu, feu clic sobre ells i s'obrirà la pàgina de descàrrega per a que els pugau instal·lar:
· Java
Continguts
Vídeos, activitats jClic, activitats online, jocs educatius, contes, cançons i un munt d'activitats per ampliar i reforçar tot alló que aprens a l'escola.
dijous, 1 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)