dimecres, 17 d’octubre del 2012
divendres, 5 d’octubre del 2012
dilluns, 3 de setembre del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
Cant d'albades
El cant d'albades (pronunciat popularment "d'albaes") és una variant del Cant valencià d'estil.
El cant d'albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Al músics, un dolçainer i un tabaleter com a mínim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint(però no sempre) el "versaor", que és aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil és habitual a les festes de les poblacions rurals. El motiu que hom ho anomeni "cant d'albaes" rau en què se sol interpretar a l'alba (aproximadament a les tres de la matinada). Se sobreentén que les raons per les quals es canta a altes hores de la matinada és que les lletres solen ser crítiques vers els polítics, figures institucionals o rellevants de la població. Els "versaors" i els "cantaors", aprofiten les avançades hores de la nit i de la festa, per a dir quatre veritats mig de veres, mig en broma, que no podrien dir-se d'altra forma (de manera semblant a les falles). Una altra raó es que les albades també es un cant de ronda que els fadrins canten a les xiques. Forma part del cant d'albades que es piquin els "cantaors" participants; així, no sols tendeixen a intentar exhibir-hi una millor veu i major gràcia que el contrincant, sinó que la picada o "pique" pot donar-se entre ells a propòsit quan d'un tema en concret, un "cantaor" respon a l'altre. En aquest cas és fonamental la rapidesa i l'enginy per part del "cantaors" i "versaors".
El cant d'albades es troba especialment viu actualment a la Fira de Xàtiva i a les festes d'altres pobles de la comarca de La Costera, pero el trobem present tradicionalment a gran part de les comarques valencianes. Una altra presència de les albades no molt coneguda es a les festes de Peníscola (molt al nord del territori del cant d'estil).
dijous, 8 de març del 2012
Història del 8 de març
La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals de la fàbrica.
El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la 2na Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.
El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.
La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.
dimecres, 15 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
Història del Carnestoltes.
El Carnestoltes prové d'èpoques molt antigues, èpoques en què la natura es mostrava més hostil. L'home durant l'hivern observava que tot semblava mort: les fulles dels arbres queien, bufaven freds vents, la pluja es tornava neu, la nit era molt llarga i el sol escalfava poc. És per això que l'home ha de fer quelcom per fer passar l'hivern ràpidament i és d'aquí d'on surten les festes i les cel·lebracions.
Tot i així, no es sap ben bé l'origen del Carnestoltes, es sap que organitzaven gresques i balls i moltes bromes, però a mesura que passava el temps s'anaven creant problemes. Al 1616 practicaven famoses festes, balls, saraus, màscares, caputxades, farses, entremesos i altres coses de folga i entreteniment. És quasi bé el que fem a l'actualitat, però hi falta el personatge principal. Amb les guerres del 1640 fins al 1714 la cosa va empitjorar, ja que les guerres no permetien cel·lebrar festes i molt menys la del carnestoltes. Amb Felip V no millorà la situació. Temia que amb tants balls, disfresses i màscares hom aprofités per realitzar venjances personals, conspiracions o coses per l'estil. Va ser Carles III qui n'aixecà la prohibició i el carnaval tornà a prendre una nova embranzida. A partir d'aquest moment les festes van començar a estendre's per tot arreu. Tot anava molt bé fins que va arribar la Reial Pragmàtica de 1773, que prohibia les màscares, caretes i els saraus. Tot i així la gent feia els ulls grossos i el carnaval es cel·lebrava igualment. A mitjans del segle passat, va començar una de les èpoques de més esplendor del carnestoltes, fins que al 1939 aquesta festa quedà prohibida a tot l'estat espanyol. Tot restà prohibit, tan sols els infants la poden recordar tot disfressant-se, portar caretes o anar a enterrar la sardina. Ara és quan el carnestoltes poc a poc torna a prendre forma, però ja no és el mateix, ja no es viu tan intensament com es feia abans. Tot i així segueix sent una de les festes preferides de tots els infants.
dijous, 9 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Colombicultura
La colombicultura és una pràctica estesa per quasi la totalitat de la Comunitat Valenciana, sobretot zona del litoral, on la criança de coloms de raça esdevé la seua característica més rellevant.
La pràctica més habitual s'anomena Solta i consisteix en alliberar una femella seguida d'un nombre indeterminat de coloms mascles, segons l'ocasió, perquè competeixquen amb la finalitat de portar-la al mateix colomer. El colombaire, nom amb que s'anomena a l'amo del colom, que així ho veu realitzat guanya la prova. És costum fer apostes i seguir els moviments dels coloms bé desplaçant-se sobre el terreny o bé amb l'ús de prismàtics. L'espai de la Solta sol ser a les afores del poble, sovint pobles xicotets, i això permet que els coloms volen tant pels principals edificis del municipi com entre la naturalesa que l'envolta, normalment camps de taronja.
dilluns, 30 de gener del 2012
Dia de la pau
El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau, fou fundat l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra".
dimarts, 17 de gener del 2012
Festivitat de Sant Antoni
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
divendres, 6 de gener del 2012
dijous, 5 de gener del 2012
dimecres, 4 de gener del 2012
diumenge, 1 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)