Llocs per a jugar a Pilota Valenciana

Cada modalitat de pilota valenciana té una canxa de joc determinada o preferida:

• Carrer: Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, comptant cada poble amb un carrer especialment adequat. Aquest carrer ha de ser llarg i ample, i que permeta jugar sense obstacles (i els que hi haja seran aprofitats). Amb l'augment del trànsit es va dificultar aquesta pràctica, motiu pel qual alguns pobles han construït carrers artificials que imiten els detalls dels autèntics, tals com finestres, balcons o portes. És molt prestigiat el Carrer de pilota de Meliana. Al carrer es juga a Galotxa, Llargues i Raspall.

• Frare: És un frontó de 30 m de llargària per 8 m d'amplària tancat per les quatre parets. Es caracteritza pels bisells verticals a ambdós cantonades del frontis, anomenats frares, que permeten rebots inesperats.

• Frontó: La canxa del frontó consisteix en 3 parets: Un frontó de 9 d'ample per 10 d'alçària, una muralla de la mateixa alçaria que el frontó i entre 20 i 30 metres de llarg i amb una paret de rebot de 5 metres com a mínim. El costat de la dreta està obert per permetre situar al públic. Està guanyant popularitat en els últims temps a causa de la dificultat de disputar partides en el carrer i a la manca de trinquets. Semblant al frontó basc però amb una llargària menor.

• Galotxeta: Només a la comarca del Vinalopó Mitjà trobarem aquest recintes de 20 m de llarg per 3.5 d'ample per jugar la modalitat de Galotxes. Compta amb una corda central destensada i quatre caixons (forats) en els cantons de la canxa.

• Trinquet: És un recinte tancat de forma rectangular d'entre 40 i 65 m de llarg i entre 9 i 11 m d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una alçada pareguda a l'ample del recinte. Una de les dos muralles compta amb un element singular, l'escala, quatre esglaons on seu el públic. S'hi juga al Raspall i a Escala i corda. Els primers trinquets documentats ja són esmentats a la València del segle XV, i el més antic dempeus és el Trinquet de l'Abdet, del segle XVIII. Un dels més prestigiosos és el Trinquet de Pelayo (a València).

Història de la Pilota Valenciana

Joc de Pilota Valenciana

La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton de la Comunitat Valenciana. Dos jugadors o equips front a front competeixen a llançar-se una pilota amb la mà sota determinades regles, depenent de la modalitat, tals com que la pilota passe per sobre d'una corda o avance unes ratlles en terra.

Tot i que normalment se la coneix simplement com a Pilota, s'anomena Pilota valenciana per distingir-la d'altres jocs de pilota, com la pilota basca, que es juga normalment contra un mur. Sota aquest nom genèric hi ha tot un seguit de modalitats que es diferencien segons la pilota amb què es juga, el recinte de joc o les comarques en què es practiquen.

Excepte en el cas del frontó, totes les modalitats de la pilota valenciana es caracteritzen per què els jugadors estan acarats, separats per una corda o unes ratlles en terra, i han de colpejar la pilota amb la mà (que durà unes proteccions segons el tipus de pilota). En general, s'hi pot jugar al carrer (Galotxa, Llargues, i Raspall), o en un trinquet (Escala i corda i Raspall).

Vull ser mestra

Feliç dia a tots i totes

Un professor és aquell qui t'ensenya,

un mestre és aquell de qui aprens.

¡¡¡Felicitats!!!

Dia del mestre i la mestra

Spot guanyador del concurs contra la violència de gènere

Violència de gènere

Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com qualsevol acte de violència de gènere que pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic per a la dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada. Aquesta definició prové de la Declaració per l'eliminació de la violència contra les dones, feta per l'Assemblea General de l'ONU el 20 de desembre de 1993.

La violència contra les dones, pot ser exercida segons la ONU per atacants de qualsevol gènere, membres de la família o el mateix Estat, la principal característica d'aquest fet és que la víctima ho és únicament per la seva condició sexual. Actualment es tracta d'un tema de tractament prioritari en l'agenda política i social de la majoria de països desenvolupats. El 25 de novembre ha estat designat com el Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones.

El terme violència contra les dones s'utilitza, sovint i per influència del terme en anglès, com a sinònim dels termes violència de gènere o violència domèstica. Malgrat que els conceptes poden tenir similituds i coincidir en alguns casos, la violència domèstica és aquella que s'exerceix dins de l'àmbit familiar, sovint dins mateix de la família nuclear, quan una dona és maltractada o assetjada per la seva parella. D'aquest tipus de violència també en poden ser víctimes els homes, i poden tenir lloc en relacions homosexuals o heterosexuals, d'aquí que sovint no siguin conceptes plenament equiparables. Cal assenyalar, que a nivell legislatiu de Catalunya, la llei 5/2008 de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista planteja una ampliació del terme violència masclista.

Entre els actes i accions que es consideren violència contra les dones i que tenen com a resultat dany o sofriment per a la dona en serien l'abús, l'abús sexual, l'agressió sexual, l'assetjament sexual, la violència obstètrica, el maltractament, la violència domèstica, (també anomenada familiar),la mutilació genital femenina, el tràfic de dones i la prostitució forçada, la violència derivada dels conflictes armats, les pràctiques tradicionals perjudicials per la salut de nenes i dones, la violació i el feminicidi.

La majoria d'aquestes pràctiques estan tipificades penalment, i moltes d'elles constitueixen delictes contra la llibertat sexual, la qual cosa permet que qualsevol dona o nena que es trobi en aquesta situació pugui demanar emparament judicial, així com suport social.

Violència de gènere

València, Castelló i Alacant

Comunitat Valenciana jClic

zonaClic - actividades - El País Valencià

Història de la CV (edat moderna i contemporània)

Després del prestigi econòmic, social i cultural al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó al segle XV, el regne es veu sotmés a una pressió cada vegada més creixent del centralisme castellà. Després de diversos conflictes socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb què es desmantella el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies. Durant el segle XIX el País Valencià amplia les àrees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del raïm, l'arròs, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la indústria el situarà en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República Espanyola i després d'un període de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transició Espanyola. Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administració.

Història de la CV (edat mitjana)

Després de la desintegració de l'imperi romà, des de principis del segle VII fins les primeries del VIII gran part del territori estigué subjecte al regne visigot de Toledo, i l'altra part, des de Dènia fins a Cartagena estigué sota dominació de Bizanci primer, i del Regne de Tudmir després amb centre a Oriola. El pacte d'Abd al-Aziz amb Tudmir en l'any 713 permeté l'entrada dels àrabs a la Península, amb la qual hi comença una de les etapes més importants del País Valencià, l'època de l'al-Àndalus. Malgrat que aquesta època encara no està suficientment estudiada i constitueix un dels períodes més foscs de la Història del País Valencià, és generalment acceptada la importància de la influència de la seua cultura i la seua llengua sobre la cultura valenciana actual, que van fer del Xarq al-Àndalus un dels indrets més cults d'Europa.

No obstant això, l'origen directe i més remot de País Valencià d'hui dia és principalment vinculat amb la fundació del Regne de València, de caràcter feudal: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes taifa de Balansiya, Dénia, i Múrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població tagarina, inicialment majoritària, es feren repoblacions amb colons cristians d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les Corts Valencianes. A l'any 1304 el Regne s'estén fins a Oriola per la Sentència de Torrelles, i ja estava proveït d'un estatus políticament independent amb els Furs de València des de l'any 1261, i la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona d'Aragó.

Història de la CV (edat antiga)

De la prehistòria, s'ha constatat la primera presència humana a les terres valencianes prop de l'any 40000 aC, amb deixalles dels neandertals a la Cova Negra (Bellús), les coves del Salt (Alcoi) i del Cochino (Villena). De l'Època Antiga, es considera el País Valencià com a bressol de la civilització ibera. Aquest poble (o, millor, conjunt de pobles) té el seu origen en les poblacions indígenes de l'Edat del Bronze que van mantenir uns intensos intercanvis comercials i culturals amb tartessos, grecs i fenicis, i culminaria amb el seu esplendor prop del segle V aC, com reflectix la seua producció artística, la més important expressió de la qual és la Dama d'Elx.

Les guerres entre cartaginesos i romans, el resultat del qual fou el sotmetiment de tot el litoral valencià a l'autoritat de Roma a principis del segle III aC, no va acabar amb la cultura ibèrica, perquè encara trobem importants manifestacions artístiques autòctones, com ara les terrisses pintades amb motius figuratius o narratius, fins al segle I d. C. L'aculturació, per tant, va ser progressiva. L'origen de la vertebració del País Valencià sorgeix durant la romanització, al voltant de la fundació de Colònia Valentia Edetanorum (València) a l'any 158 aC i de Colonia Julia Illici Augusta (Elx) al segle I aC, i les divisions provincials de la Ilercavònia, al nord, l'Edetània, al centre i la Contestània, entre el Xúquer i el Segura, basant-se en l'anterior presència de pobles ibers.

Tots tenim els mateixos drets

Vídeo sobre els drets dels infants

Declaració universal dels drets dels infants

Drets dels infants

Drets de l'infant

20 DE NOVEMBRE

DIA INTERNACIONAL DELS DRETS DE L'INFANT

Planeta Terra

Conéixes el planeta en el que vius? Mira aquest impressionant vídeo.

M'agrada l'escola

Els personatges d'una agressió

Has presenciat alguna vegada una agressió? Com t'has comportat en aquesta situació? Quin paper has jugat? Fes aquesta activitat i demostra que saps comportar-te correctament.

ELS PERSONATGES D'UNA AGRESSIÓ

Qué és el bullying i qué puc fer?

BULLYING

Conte i joc de "la castanyera"

La castanyera

Cançó de "la castanyera"

Millorem la intel·ligència

zonaClic - actividades - Millorem la intel·ligència

Passa-t'ho bé amb Internet

Manual per a un bon ús d'Internet

Aprén a utilitzar INTERNET correctament amb aquest manual.

Manual per a un bon ús d'Internet.pdf

Els perills d'Internet

Coneixes realment INTERNET? La xarxa és una ferramenta molt útil, sempre que s'utilitze correctament. Aquest vídeo advertix sobre els perills d'INTERNET i com s´ha d'utilitzar d'una manera útil i responsable.

Dites de Tots Sants

RECULL DE DITES DEL DIA DE TOTS SANTS

Entre Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran prou mal.

El raïm penjat fins a Tots Sants,
s’ha de menjar de dos en dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra.

Per Tots sants,
capes i mocadors grans.

De Tots-sants fins a Nadal,
el flequer perd son cabal.

Sagnies per Tots-sants,
salut per tot l’ any.

Per Tots-sants,
ni llentrisca ni glans.

Per Tots-sants i pels Morts,
si sembres blat
colliràs escardots.

Per Tots-sants, les olives a les mans.

Per Tots Sants,
castanyes, i cargols amb banyes.

De Tots sants a Sant Martí,
onze dies i un matí.

Per Tots sants,
els camps verds
i els cims blancs.

Per Tots sants,
desa el vano i treu els guants.

Per Tots-sants,
caçador, plega els rams.

Per Tots-sants,
tots els vins són sans.

De Tots-sants a Nadal,
l’ hivern cabal;
de Nadal enllà,
comença a baixar.

Per Tots sants,
quinze ençà, quinze enllà,
la flor de sembrar,
i si pot ser els d’ aquí,
no esperis els d’allà.

Tots Sants

Coneix tot el necessari sobre la festa de TOTS SANTS.